UN MON PERDUT: LES DARRERES VINYES DEL VALLÈS

Joan Comasòlives i Font no ve a l’Aula per parlar del Museu i Arxiu històric de Sabadell, del que és Director. Ve a parlar d’un tema que l’ involucra personalment , un tema  familiar i estimat des de petit: les vinyes del Vallès.

Ell havia participat amb el seu pare i altres familiars i amics a la verema de la seva finca a Matadepera. Ens mostra un vídeo de l’any 1984 on se’ls filma  fent la verema amb tot detall. Quan es filma el vídeo sols queden 3 ó 4 vinyes a Matadepera. Actualment no hi queda ni una.

Matadepera ,ubicada a l’abric de S. Llorens de Munt, era un poble agrícola on vivien 200 ó 300 famílies amb la seva vinya, el seu olivar i el seu hortet  en masies disperses .

Als anys 70 hi havia una vintena de vinyes adaptades al clima i a l’orografia: Vinya del sot de les canyes, Vinya de Ca n Gorina, de Ca n Vinyers, de ca n Candi…

Tota una cultura on es barrejaven:

1-      Les relacions socials: masovers, jornalers, veremadors, parcers, etc.

2-      Una economia familiar en funció d’aquestes relacions i de la posició dins el grup i un rol específic a la família.

3-      Una cultura material: fisonomia i distribució de les cases, eines, estris, etc.

4-      Un llenguatge i una filosofia: lèxic, refranys, frases fetes, etc.

5-      Una gastronomia de vegades arrastrada d’èpoques de penúria.

Des de 1970 fins a 1996 què ha passat? Que no queda ni un pàmpol.

PROPOSTES D’INTERPRETACIÓ  D’AQUESTA  FI

–          Tesis de la modernització inevitable i del pes de la industrialització.

–          Tesis de l’aridesa del terreny.

Per què a Sabadell amb l’ industrialització  el camp va continuar?

Tampoc falta aigua, perquè actualment hi ha 800 piscines que estan modificant el clima.

També depèn de les polítiques agràries.

Històricament al Vallès hi havia un sistema de cessió de la terra:  la rabassa morta. Com que els pagesos se les van arreglar per mantenir les terres 150 anys, “empelt de cep”, els propietaris se les van arreglar per recuperar la propietat de la terra.

CONCLUSIONS

Amb la Transició hem salvat la flora i la fauna, però no els pagesos.

Un model  basat en el  totxo i l’exclusivitat que avui mostra, més que mai, davant la crisi econòmica, la seva feblesa.

Un mon ple de valors que no s’ha transformat, com hauria estat necessari, sinó que ha  desaparegut.

UN MON PERDUT

Pilar Gimeno

 

Publicat a General