GIOACCHINO ROSSINI¸ el cigne del “bel canto”

                                                        Ponent: Sr. D. Joan Vives

El ponent Joan Vives ens va fer la última sessió del curs d’enguany, una classe especial, ja que a més de la música que vàrem escoltar vàrem aprendre de les anècdotes i conceptes que el professor ens va oferir. Us en faré cinc cèntims…

Gioacchino Rossini va néixer un 29 de febrer de 1792 a Pesaro, a 200 km. de Venècia. El seu aniversari era en un dia especial. Quan va fer el convit pel seu 74 aniversari, en el pastís sols hi havia setze espelmes. Els comensals es van posar a riure però ell els hi va dir “és el meu setze aniversari autèntic!”.

Per què li diuen el cigne de bel canto? Es deia que el cigne és un animal que no diu res, però que canta just quan va a morir. I què és el bel canto? Va començar a nomenar-se així quan cap a l’any 1593, fixant-se en les antigues Grècia i Roma els recitats és feien en forma de cantarella per enfortir i projectar la veu. El 1637 a Venècia aquets recitats incorporen melodies, cançons, aire que en el lloc és diu ària, i ja ho tenim! Aquestes havien de ser boniques sempre (bel canto). Això va durar fins a 1830. A partir d’aquí ja es van despentinar…

Gioacchino Rossini era fill de dos amants de la música. De ben petit el van fer aprendre de tocar instruments i a cantar. Això va fer que amb 12 anys ja compongués. L’estiu del 1804 va escriure sis Sonate a quattro. Vàrem escoltar la nº5.

Però tornem als teatres de Venècia. N’hi havia més de 20 cap a l’any 1810. Com era l’únic recurs de diversió, cada setmana volien una nova obra a cada local pels parroquians. Els directors anaven assedegats d’autors.

Gioacchino Rossini, com tots els joves, va passar pel Teatre Moisè on estrena La cambiale di matrimonio el 3 de novembre de 1810, la seva primera òpera representada. Escriu una mitjana de tres òperes cada any. Com ho fa? Sobretot perquè és un geni. I desprès perquè fa servir una sèrie de trucs: Recordem que paral·lelament s’està en plenes guerres napoleòniques. Totes les òperes d’aquest període són còmiques, per tant l’obertura és optimista. La comença amb un txin-pum, i al cap de dos minuts ja fa aparèixer el tema simpàtic. I a continuació fa servir els molinets (base harmònica que va rodant els acords). Vàrem escoltar uns minuts de L’italiana in Algeri que té dos acords (La barbacoa d’en Georgie Dann en té tres).

En Joan Vives va seguir explicant la història d’en Rossini, els seus casaments, treballs, coneixences… Per no fer-ho llarg us explico algunes curiositats més. Degut a la seva predisposició a la bona taula, un empresari que el tenia contractat al seu palau per a fer òperes, veient que no les escrivia, el va tancar en una habitació i li donava sols per menjar macarrons bullits. I una altra: Per fer Elisabetta, regina d’Inghilterra va aprofitar la obertura que ja havia fet a Aureliano in Palmira. La primera que hem anomenat es va estrenar a Barcelona el 1818 en el Teatre Principal. A l’any següent van portar a la capital catalana Il barbiere di Siviglia, on Rossini també havia aprofitat la mateixa obertura! El director d’orquestra va pensar que hi havia hagut un error i els hi va ser més fàcil i ràpid fer-li fer al català Ramon Carnicer, que és la que va quedar.

Rossini morí a Passy, prop de París, el 13 de novembre de 1868.

Com podeu comprovar classe musical, distesa i divertida per acomiadar el curs 2018-2019.

Montserrat

Ramon Carnicer i Batlle compositor català

Teatre Principal a la Rambla, 27 Barcelona

 

Publicat a General