Els secrets de les grans fondalades marines de Catalunya

foto fondalades

“Les noves tecnologies ens mostren paisatges submarins mai vistos abans. Així hom ha descobert que hi ha cascades submarines, moles de gambes que desapareixen de sobte, i que l’home que abans llaurà la terra, ara s’afanya a llaurar el fons de la mar. Preparin-se, doncs per una gran immersió,  amb tornada feliç a la superfície. “

Amb aquestes paraules es presenta el conferenciant d’avui , 3 de desembre,  i reflecteixen  exactament el que ha estat la conferència.

¡Francament interessant!

Antoni Miquel Calafat Trau, professor de la U.B., geòleg, expert en Ciències Marines,etc. el primer que diu és que la Geologia és molt important, perquè hi vivim. Ens comenta les dificultats que tenen per investigar el fons marí, perquè es necessiten molts diners. Per això han de treballar amb físics i altres científics per finançar les investigacions junts.

1.- La ignorància

Hi ha quelcom sota la taca uniforme del gran blau?

Son les grans fondalades el domini de la quietud més absoluta?

Al costat de la costa hi ha la Plataforma Continental, zona més plana i menys profunda on es pesca, es fa l’arrastra, les  prospeccions petrolíferes, les fibres elèctriques, els cables de telefonia, etc.

Desprès d’això, les grans fondalades a partir de 2.000 metres  on hi ha muntanyes, rius, valls,furats de gambes, etc.

2.- El que hem aprés

2.1- Relleu submarí

Les plataformes tenen formes: l’aigua es mou, però està constrenyi da pel fons marí i canvia de direcció. Es va movent per etapes  al llarg dels anys: paleolinies  de costa (antigues platges).

La Plataforma està  surcada de canyons submarins (valls) com el de Blanes de 2.000 y pico metres d’alçada. Tenim rius que porten materials cada vegada més fins cap a mar andins.

Les valls es van unint i formen valls més  grans  com les valls de València, Menorca, Mallorca…

Aquestes dades s’obtenen amb tecnologia molt moderna com la Batimetria de multifeix amb la que s’agafen moltes dades  de la profunditat.

El vent fred com la Tramuntana refreda molt la superfície de l’aigua  i  l’evapora:

Mar endins aquest refredament fa que la columna d’aigua calenta es pugui barrejar, perquè l’aigua calenta puja a la superfície  i la freda pesa més i baixa. De vegades es refreda més la superfície que l’aigua del fons.

  • A la costa passa igual i forma cascades d’aigua, que baixa pels canyons.

2.2- Convecció

Imatges satel·litàries de fals color per identificar les àrees de convecció a mar obert.

Els geòlegs col·loquen aparells  com p.e. correntímetres per mesurar la llum, la salinitat, la temperatura o les corrents marines.

2.3- Cascades d’ADP

A la costa bufen  la Tramuntana i el Mestral, que son vents freds, i refreden l’aigua que  intenta sortir i no pot per les corrents.  Es desplaça i forma cascades d’aigua freda i  densa , que pesa més  i omple la conca com passa al Cap de Creus. Baixa tot el canyó avall i omple els socs gegants.  Transporta materials i bitxos, sorra que erosiona com un fregall tot el fons del canyó i   nutrients. Quan arriba la primavera els rius aporten molts nutrients pels animals. La famosa gamba roja de Palamós, Roses, Arenys, etc .  desapareix cíclicament. Cada vegada que hi ha una cascada en corrents importants les gambes desapareixen i tarden  de 3 a 5 anys per tornar a aparèixer. Son cicles d’economia seguint els cicles de natura.

2.4- Llevantades

Quan hi ha Llevantada es produeixen ones  de vegades espectaculars  com va passar a Palamós el 2008. Els seus efectes  son corrents  enormes  en aigües profundes ,  transport de la matèria orgànica al fons i una millor alimentació dels animals d’aigües profundes  (efecte Robin Hood).

2.5- Impactes antropogènics

Gràcies a les dades que aporten els aparells VMS ,que obligatòriament porten els vaixells de pesc, sabem que les zones més treballades  per l’arrastra han perdut la rugositat. És com l’arada al camp, però fet cada dia. El relleu submarí està canviant d’un patró  perpendicular a les corbes de nivell  a un d’aplanat  i paral·lel a les corbes de nivell. Surt l’efecte de turmentes de pols .

3.- El que queda per saber

Què passarà amb les deixalles i contaminants que hi ha a les fondalades?

Per què  hi ha tants cementeris  de coralls, de braquiòpodes, d’eriçons…?

Què son aquests animals estranys? (espècies desconegudes  p.e. ascidies,batials, Magalodicopia…)

Pilar Gimeno

 

Publicat a General