EL TEATRE CATALÀ: S’ALÇA EL TELÓ!

 

“Al teatre com a la vida s’entra per l’esquerra i se surt per la dreta”
Així ens parla el professor Antoni Dalmases a la seva conferència “EL TEATRE CATALÀ: S’ALÇA EL TELÓ!
Des de sempre, el teatre, en les seves diverses formes, ha estat una activitat social important, que reuneix, distreu, agrupa, i mou idees en les comunitats humanes, perquè és una mostra viva de les inquietuds i les necessitats de tots els qui hi participen, tant dels autors i els actors, com del públic. Això ha estat així en totes les èpoques i encara més en aquelles etapes de la història en què no existia gairebé cap altra diversió ni excusa per a trobades festives, difusió d’idees o expansió pública de sentiments, somnis, desitjos i preocupacions.
El teatre té 2.500 anys d’història. Té origen en la vida humana com si existissin coses que les persones voldrien que passessin.
Algunes de les representacions més antigues que es coneixen són: La dansa de la cova dels moros a Cogul, La dansa dels indis sioux incitant a la pluja, Danses rituals del Japó amb samurais, Danses rituals africanes…
El teatre de l’Antiga Grècia és el conjunt d’obres dramàtiques, i d’arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l’Antiga Grècia. És una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC.
Pel que sembla el teatre grec, com a edificació on en una època es representaven les obres teatrals, es va originar en un espai circular a l’aire lliure (orchestra), en el qual s’executaven unes danses. Un lloc de terra llisa i compacta disposat per a la representació de cants corals. Una de les varietats, l’anomenat ditirambe, va ser d’acord amb la tradició, el progenitor de la tragèdia àtica. Tots els grans teatres es van construir a cel obert.
Les festes en honor de Dionisos, deu del vi i de la fertilitat, eren com cercaviles per agrair-li que la collita fos bona. Posteriorment es feien espectacles, concursos, competicions, danses, representacions al llarg de sis dies (tres per la Comèdia i tres per la Tragèdia). El guanyador rebia una corona de llorer.
Els actors es tapaven la cara amb màscares alternant la de riure amb la de plorar, les seves sabates eren uns coturns molt alts per a sobresortir i dialogaven amb el cor que explicava a la gent el que passava. Es basava a la paraula, no hi havia ni decorats ni attrezzo.
Coneixem tres grans autors grecs: Esquili, Sòfocles i Euròpides. Fins als nostres dies han arribat algunes obres com l’Antígona de Sòfocles amb frases com “Jo no he nascut per a l’odi, sinó per a l’amor”. “L’única llei és la de la consciència” També Bertold Brecht i Espriu van escriure diferents versions d’Antígona.
Els grecs buscaven “la catarsi “que es desvetlla de dintre. L’art ens ajuda a sentir allò que no sentiríem d’altra manera. La catarsi és posar-nos al lloc dels actors i sentir el mateix.
El teatre a Roma
Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:
Dos grans autors romans: Plaute (La comèdia de l’olla) i Terenci. És el teatre com a ridiculització del poder.
Edat Mitjana segles V a XV
Europa s’unifica sota el Cristianisme, domina la religió.
També és important el rei, amo i senyor de terres i homes, que ens deixa treballar a canvi d’una mica per viure i de protecció enfront dels atacs externs (fronteres amb el Califat de Còrdova).
El romànic
Mentalitat religiosa, insondable i, per tant, època tancada i terrorífica. Es veu a les esglésies que es tracta de provocar el pànic a la gent.
El gòtic
Construcció lluminosa, altra manera d’entendre la religió.
Teatre i festa al món medieval
Els Joglars feien jocs medievals, portaven alguna bèstia, cantaven i explicaven notícies (novelles).
La Patum, una de les representacions del Corpus, valents davant la bèstia.
El cant dels ocells és una obra medieval en què les bèsties parlen. L’autor és desconegut com passa sovint en les cançons populars. Pep Ventura va compondre una sardana amb aquest nom i Pau Casals va fer diverses versions d’aquesta nadala.
Un capellà dient Missa és un actor i el cor és la gent. Sempre la mateixa obra com els mantres tibetans. Deixes de pensar i els problemes marxen. Les dones anaven a Missa per sortir de casa: la catarsi.
Drama litúrgic; l’Església s’apropia del teatre
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’Edat Mitjana al sud d’Europa fins que al segle XVI el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.
El Misteri d’Elx (Misteri en valencià és un drama sacre-líric religiós que recrea la Dormició, Asunción i Coronació de la Verge Maria. Dividida en dos actes o jornades, l’obra s’escenifica cada 14 i 15 d’agost a l’interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat d’Elx (Alacant).
La dansa de la mort.

Pilar Gimeno

 

 

Publicat a General