CONSELL INTERUNIVERSITARI D’AFOPA

CONSELL UNIVERSITARI D’AFOPA (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya)

Trobada d’Aules

Col·labora: Universitat de Barcelona

Aquest Consell  es va reunir amb l’assistència del President del Consell, Rector de la Universitat  de Vic, el Vicerector de la Universitat de Barcelona com amfitrió , altres Rectors i la Presidenta d’AFOPA, Montserrat Lamua. Va tenir com a objectiu clausurar el curs anterior i contactar amb les Aules. També hi era la Coordinadora d’Aules d’AFOPA, Montserrat Amorós, la Comissionada per a la Gent Gran de Barcelona i altres personalitats. Vam ser convidats representants de totes les Aules de Catalunya.

Comença amb unes paraules del Dr. Muntanyà, President del Consell d’AFOPA i rector de la Universitat de Vic.

Parla dels cicles de Formació al llarg de la nostra vida, que tenen a veure amb el nostre desenvolupament com a individus.

Comenta el sentit de les Aules com a divulgadores de coneixements i dipositàries de la Memòria Històrica, que corre perill de desaparèixer.

La Universitat és el marc idoni per a la defensa dels drets humans, divulgació de coneixements, etc.

A continuació comença la conferència del Dr. Josep Torrellas, mestre, pedagog i responsable de les Aules de la Universitat de Vic

VIURE DE GRANS AMB DIGNITAT I SOLIDARIS

L’activitat de l’Aula és de coneixements, però també de relacions amb altres persones, d’intercanvis…

L’allargament de l’esperança de vida ens dona temps afegit per a fer altres coses. A part de l’allargament tenim una millor qualitat de vida. Val la pena?

–       El que és important és creure nosaltres que l’envelliment és un procés natural.

Cal superar tòpics falsos, però presents a la societat, com que la gent gran es decrèpita, té mal humor, no és productiva, és carca,et.

La vellesa és un nou capítol del llibre de la vida. És una qüestió d’esperit més que de edat.

–       Cal tenir una vida activa i saludable fent exercici i alimentant-se bé.

–       Controlar les preocupacions que ja no son tan urgents com abans.

–       Identificar bé el deteriorament propi de l’edat, les malalties temporals i  les cròniques.

–       Tenim més experiència.

–       Podem tenir més tranquil·litat, som més lliures.

–       Podem ser més moderats, més transigents.

–       Mantenir l’Autoestima

–       Jo continuo sent el mateix, però no tinc la mateixa relació d’abans amb el meu entorn immediat.

MANTENIR:

La coherència personal.

L’esperit de superació.

La capacitat de resiliència ( capacitat de resistir l’agressió externa.).

ADAPTACIÓ ALS CANVIS I A LES NOVES REALITATS

L’adaptació contempla:

1-    L’assimilació per fer allò a lo que m’he adaptat.

2-    Jo m’he d’adequar, modificar alguna cosa en mi.

LA COMUNICACIÓ I LES RELACIONS  PERSONALS

1-    Comunicació intergeneracional. Per fer-ho hem d’estar al dia del que fan els jovents.

2-    Comunicació amb la gent de la nostra edat, per exemple a les Aules.

L’Aula és un aspecte important de l’aprenentatge : aprendre a saber, a tenir tècniques i recursos, a conviure, aprendre a ser persones.

Tot això proporciona satisfacció personal.

Aprendre implica comprendre la realitat i voler transformar-la.

La gent gran hem de ser model de valors. Hem de continuar sent referència de valors.

Per últim, va parlar de la SOLIDARITAT. També del VOLUNTARIAT.

Segons Pablo Freire (un pedagog brasiler) : “ Els criteris d’avaluació de l’edat no es poden basar en el calendari. Som vells o joves en funció de com interpretem el mon que ens envolta, si acceptem el canvi com signe de vida..”

A continuació vam tenir un col·loqui.

L’amfitrió,  el Vicerector de la Universitat de Barcelona, va dirigir una interessant visita al Paranimf i altres sales de la Universitat de Barcelona.

El proper curs la clausura serà a la Universitat de Vic.

Publicat a General